dijous, 5 de febrer del 2015

RECITANT PATATES FREGIDES


Vaig arribar a avorrir-les, durant la mili.


La profe de Llengua introdueix a classe poemes d’en Miquel Martí i Pol. Aquest en concret, malgrat l’estranyesa i les reticències de l’Emma i l’Íngrid, que ja sabeu que son unes llepafils, és deliciós. I que cadascú hi entengui el que vulgui. Bon profit! Això darrer no és sols un desig, sinó també el títol del recull d’on surt aquesta exquisidesa.

PATATES FREGIDES

Ni eixutes ni humides,
són bones les bones
patates fregides.

Rosses per fora, i per dins
flonges com el pa calent,
satisfan el paladar
més exigent.

Un pot menjar-se-les soles,
però acompanyen molt bé
els plats de carn més diversos
quan ens convé.

Ni eixutes ni humides,
són bones les bones
patates fregides.


Miquel Martí i Pol





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada