I PER FI, EL DIA D A L'HORA H

Foto de l'amic Joan Casanovas

Vora trenta persones van voler compartir amb mi l'alegria de treure del forn Pa sucat amb somnis. Hi havia bàsicament família, amics i companys de la feina, tot i que també algun badoc espontani, captivat pel verb màgic de l'Anna.

Vam voler fer alguna cosa un pèl diferent. L'Anna i jo vam fingir no haver tingut temps per preparar una entrevista com cal i vam tirar d'un qüestionari irònic. Després vam projectar el booktrailer. I com a colofó, l'Anna va fer molt més que cinc cèntims de les peripècies de l'Emma-a-qui-no-li-agradava-gens-però-que-gens menjar.

Els amics devien fer curt, amb el qüestionari d'abans, i em van fuetejar (és només una metàfora d'embotit, pel piscolabis posterior). En Carles Alcoy, narrador i qüenteru de pro, no se'n va estar, de demanar-me perquè escrivia.

Em vaig sentir molt a gust, envoltat per gent que m'aprecio i amb qui comparteixo de tot i força: lectures, neguits laborals, cognoms i amistat.