I PER FI, EL DIA D A L'HORA H

Foto de l'amic Joan Casanovas

Vora trenta persones van voler compartir amb mi l'alegria de treure del forn Pa sucat amb somnis. Hi havia bàsicament família, amics i companys de la feina, tot i que també algun badoc espontani, captivat pel verb màgic de l'Anna.

Vam voler fer alguna cosa un pèl diferent. L'Anna i jo vam fingir no haver tingut temps per preparar una entrevista com cal i vam tirar d'un qüestionari irònic. Després vam projectar el booktrailer. I com a colofó, l'Anna va fer molt més que cinc cèntims de les peripècies de l'Emma-a-qui-no-li-agradava-gens-però-que-gens menjar.

Els amics devien fer curt, amb el qüestionari d'abans, i em van fuetejar (és només una metàfora d'embotit, pel piscolabis posterior). En Carles Alcoy, narrador i qüenteru de pro, no se'n va estar, de demanar-me perquè escrivia.

Em vaig sentir molt a gust, envoltat per gent que m'aprecio i amb qui comparteixo de tot i força: lectures, neguits laborals, cognoms i amistat. 

CASTIGAT! T'HAS DE QUEDAR AL MENJADOR DE L'ESCOLA!

Això em deien de petit. Jo em semblava més a l'Emma que a en Dani. Eecs!

MATERIAL PER A LA PRESENTACIÓ

Crec que serà una mica més moderna.

Crec que serà un pèl més modesta.

Aquí hi ha el contingut de la presentació. Hi faltarà el booktrailer i l'explicació de l'Anna.

JA A LES LLIBRERIES!

Acabat de sortir del forn! Encara fumeja! Mmm...que bo! Aquí n'hi ha la fitxa d'Animallibres.

VERMUT AL PASSEIG MARÍTIM: PATATES, OLIVES I UN ENSURT

L'Emma era petita i el pare l'<<espantava>> amb ullals de mentida.

ESMORZAR

Es va posar un cafè...

Amb una gran economia retòrica (i amb plenitud de significats), Jacques Prévert va escriure un petit clàssic, Déjeuner du matin. Es pot parlar més alt, segur, però no més clarament i tampoc amb més contenció. Una versió en català del poema. 

Déjeuner du matin

Il a mis le café

Dans la tasse

Il a mis le lait

Dans la tasse de café

Il a mis le sucre

Dans le café au lait

Avec la petite cuiller

Il a tourné

Il a bu le café au lait

Et il a reposé la tasse

Sans me parler

Il a allumé

Une cigarette

Il a fait des ronds

Avec la fumée

Il a mis les cendres

Dans le cendrier

Sans me parler

Sans me regarder

Il s'est levé

Il a mis

Son chapeau sur sa tête

Il a mis son manteau de pluie

Parce qu'il pleuvait

Et il est parti

Sous la pluie

Sans une parole

Sans me regarder

Et moi j'ai pris

Ma tête dans ma main

Et j'ai pleuré

Paroles (1946)

EL BOOKTRAILER

Es tracta de donar un tastet del llibre combinant-ne textos, il·lustracions i una música d'allò més suggeridora, l'Arabesque numéro 1, de Claude Debussy, en versió d'Isao Tomita.

Vols veure'l?