Aquest és el segon intent de fer un comentari al llibre del Joan. Vull dir (a ell ja li he dit), serà que el blog es comentariresistent. El darrer cop em va dir que el penjaria quan estigués aprovat...
Hi torno doncs, volia dir-vos que m'ha semblat un molt bon llibre, aquest del Pa sucat del Joan. El perquè és simple: és una història senzilla, real, propera... explicada d'una manera planera, amb un llenguatge que no és nyicris, ni cursi, ni violent i de falsos col·legues. I passen coses (algunes puntualment terribles) però no hi ha morts, ni segrestos, ni assetjaments, i li passa a gent normal, que camina, menja, dorm i s'equivoca (com deia aquell famós "que moren en el seu llit") . I no hi ha morts en aquesta història, que sembla que no es pugui escriure sense matar, i menys en la novel·la juvenil. I és optimista, sense ser ensucrada.
Malgrat l'amistat, he trobat dues coses que no m'han entusiasmat: La primera és que hi ha algun diàleg en què perdo una mica qui és que parla, quan està amb la seva amiga. La segona, que l'encert del petó furtiu quesi sense conseqüència.
Potser no em fareu gaire cas, perquè no tinc molt de crèdit, ni sóc famós i conegut com el Joan, però és un llibre molt bo que podeu recomanar obertament i francament. Jo ho faig, i sense compromís. Aprofiteu el "gran dia de la compra de llibres" o qualsevol moment.
Aquest és el segon intent de fer un comentari al llibre del Joan. Vull dir (a ell ja li he dit), serà que el blog es comentariresistent. El darrer cop em va dir que el penjaria quan estigués aprovat...
ResponEliminaHi torno doncs, volia dir-vos que m'ha semblat un molt bon llibre, aquest del Pa sucat del Joan. El perquè és simple: és una història senzilla, real, propera... explicada d'una manera planera, amb un llenguatge que no és nyicris, ni cursi, ni violent i de falsos col·legues. I passen coses (algunes puntualment terribles) però no hi ha morts, ni segrestos, ni assetjaments, i li passa a gent normal, que camina, menja, dorm i s'equivoca (com deia aquell famós "que moren en el seu llit") . I no hi ha morts en aquesta història, que sembla que no es pugui escriure sense matar, i menys en la novel·la juvenil. I és optimista, sense ser ensucrada.
Malgrat l'amistat, he trobat dues coses que no m'han entusiasmat: La primera és que hi ha algun diàleg en què perdo una mica qui és que parla, quan està amb la seva amiga. La segona, que l'encert del petó furtiu quesi sense conseqüència.
Potser no em fareu gaire cas, perquè no tinc molt de crèdit, ni sóc famós i conegut com el Joan, però és un llibre molt bo que podeu recomanar obertament i francament. Jo ho faig, i sense compromís. Aprofiteu el "gran dia de la compra de llibres" o qualsevol moment.
(A vore si aquest me l'accepten!)
Carles Alcoy
Gràcies, Carles! En prenc nota.
Elimina