dimarts, 10 de març del 2015

ESMORZAR

Es va posar un cafè...


Amb una gran economia retòrica (i amb plenitud de significats), Jacques Prévert va escriure un petit clàssic, Déjeuner du matin. Es pot parlar més alt, segur, però no més clarament i tampoc amb més contenció. Una versió en català del poema. 

Déjeuner du matin

Il a mis le café
Dans la tasse
Il a mis le lait
Dans la tasse de café
Il a mis le sucre
Dans le café au lait
Avec la petite cuiller
Il a tourné
Il a bu le café au lait
Et il a reposé la tasse
Sans me parler

Il a allumé
Une cigarette
Il a fait des ronds
Avec la fumée
Il a mis les cendres
Dans le cendrier
Sans me parler
Sans me regarder

Il s'est levé
Il a mis
Son chapeau sur sa tête
Il a mis son manteau de pluie
Parce qu'il pleuvait
Et il est parti
Sous la pluie
Sans une parole
Sans me regarder

Et moi j'ai pris
Ma tête dans ma main
Et j'ai pleuré
Paroles (1946)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada