Es va posar un cafè...
Amb una gran economia retòrica (i amb plenitud de significats), Jacques Prévert va escriure un petit clàssic, Déjeuner du matin. Es pot parlar més alt, segur, però no més clarament i tampoc amb més contenció. Una versió en català del poema.
Déjeuner
du matin
Il a
mis le café
Dans
la tasse
Il a
mis le lait
Dans
la tasse de café
Il a
mis le sucre
Dans
le café au lait
Avec
la petite cuiller
Il a
tourné
Il a
bu le café au lait
Et il
a reposé la tasse
Sans
me parler
Il a
allumé
Une
cigarette
Il a
fait des ronds
Avec
la fumée
Il a
mis les cendres
Dans
le cendrier
Sans
me parler
Sans
me regarder
Il
s'est levé
Il a
mis
Son
chapeau sur sa tête
Il a
mis son manteau de pluie
Parce
qu'il pleuvait
Et il
est parti
Sous
la pluie
Sans
une parole
Sans
me regarder
Et
moi j'ai pris
Ma
tête dans ma main
Et
j'ai pleuré
Paroles (1946)
|
El blog de la novel·la d'Animallibres, on només trobareu coses bones. Bon profit si ets mestre/a i/o si ets un/a ganàpia i ja estàs a Cicle Superior!
dimarts, 10 de març del 2015
ESMORZAR
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada