UN TASTET DE "MÚSICA AMAGADA"

El conte va créixer molt i molt

Qui menja sopes se les pensa totes o vet aquí com un conte que va aparèixer fa uns vuit anys a Cavall Fort es va convertir en la meva primera novel·la. Si vols llegir el conte, clica aquí.

EL PETIT CASTOR

Els castors petits són d'allò més eixerits

Un conte meu que va aparèixer fa tres anys a Cavall Fort. Si vols llegir-lo, clica aquí.

LE BISTROT

Dans un coin pourri/du pauv' Paris...

Amb la ironia mordaç que el caracteritza, el bon i vell Brassens desgrana què es cou en un bar de menú dans un coin pourri. Un petit homenatge al mostatxut entranyable.

VERMUT

"Que no, pare, que no fas por!"

Amb l'arribada del bon temps (a l'entrada del tens clar que en deien els trobadors) ja no hi ha excusa per no seure en una terrassa i fer un vermut. Gairebé tot li escau, a aquesta expressió. Poseu-hi el que vulgueu: refresc, cervesa, vermut, olives, patates de xurrero, una tapeta...L'Emma recorda amb nostàlgia quan els pares i ella en feien, al passeig marítim. Aleshores la nena no era mala menjadora.

ESMORZAR

Es va posar un cafè...

Amb una gran economia retòrica (i amb plenitud de significats), Jacques Prévert va escriure un petit clàssic, Déjeuner du matin. Es pot parlar més alt, segur, però no més clarament i tampoc amb més contenció. Una versió en català del poema. 

Déjeuner du matin

Il a mis le café

Dans la tasse

Il a mis le lait

Dans la tasse de café

Il a mis le sucre

Dans le café au lait

Avec la petite cuiller

Il a tourné

Il a bu le café au lait

Et il a reposé la tasse

Sans me parler

Il a allumé

Une cigarette

Il a fait des ronds

Avec la fumée

Il a mis les cendres

Dans le cendrier

Sans me parler

Sans me regarder

Il s'est levé

Il a mis

Son chapeau sur sa tête

Il a mis son manteau de pluie

Parce qu'il pleuvait

Et il est parti

Sous la pluie

Sans une parole

Sans me regarder

Et moi j'ai pris

Ma tête dans ma main

Et j'ai pleuré

Paroles (1946)